La Mata de Jonc és un cor d'homes especialitzat en polifonia tradicional decidit a abordar un repertori representatiu dels Països Catalans i també d’altres zones properes, sempre en l’àmbit pirinenc-mediterrani.
La Mata de Jonc pren els seus models de l’àrea mediterrània en general i, més concretament, de la polifonia occitana. Aconsegueix així, una proposta musical innovadora -i a la vegada respectuosa amb la tradició- que pretén obrir un camí en aquest camp poc concorregut per les noves generacions de músics i cantors en general a Catalunya.
A l’escenari el grup canta sense direcció aparent ni partitures.
La Mata de Jonc la formen David Claret i Puyal, Ramon Manent i Folch, Albert Portas i Velaz, Robert Pellicer i Viader, Eduard Brufau i Argilés, Andreu Vall i Portabella i David De la Higuera i Fiol.
"E si negun me demana: “ En Muntaner, quin és l’eiximpli de la mata del jonc?”, jo li respon que la mata del jonc ha aquella força que, si tota la mata lligats ab una corda ben forts, e tota la volets arrencar ensems, dic-vos que deu hòmens, per bé que tiren, no l’arrencaran, ne encara con gaire més s’hi prenguessen; e si en llevats la corda, de jonc en jonc la trencarà tota un fadrí de vuit anys, que sol un jonc no hi romandrà. E així seria d’aquests tres reis, que si entre ells havia devision neguna ne discòrdia, ço que Déus no vulla, fèts compte que han de tals veïns que pensarien de consumar la un ab l’altre. Per què és mester que d’aquest pas se guarden; que mentre tots tres sien d’una valença, no temen tot l’altre poder del món, ans, així con davant vos he dit, seran tots temps sobirans a llurs enemics."
(Ramon Muntaner, 1325, Crònica 292)